No és que em 14 anys pugui donar lliçons de res a ningú, però si que he pogut observar que des que va començar la ctisis econòmica, hi ha més persones visquent entre cartrons al mig del carrer, i que hi ha botigues que s'obren i a la mateixa setmana es tanquen. Podem observar que cada Nadal hi ha més persones mirant a les botigues que gent amb bosses i que cada vegada les botigues estan més buides.
Considero que, de vegades, som una mica egoistes, quan no ens podem comprar les sabates que porta aquella amiga nostre, o la samarreta de marca que hi ha a l'aparador d'aquella botiga de moda.
Però ens hem parat mai a pensar que hi ha gent que no es pot comprar ni un corsant a la fleca del costat de casa o una bossa de patates al supermercat del barri?
Jo crec que no. Que hi ha molt poques persones que ho hagin fet alguna vegada a la seva vida. Jo sóc una d'aquestes persones; considero que vivim en una societat on impera l'egoisme i que tothom pensa en ell mateix.
Crec que ens seria més fàcil sortir d'aquesta crisi si tothom fos una mica més solidari i que, en comptes de comprar-se les sabates de 200 euros, contribuís amb aquests diners a les associacions que intenten ajudar a la gent que no pot comprar-se ni una bossa de patates.
